Aprendre junts per viure junts!

Des d'aquest Pla d'acció "Aprendre junts per viure junts", s'intenta destacar la col·laboració necessària família-escola i família-professionals en l'afrontament de les barreres per a l'aprenentatge i la participació.

Per avançar cap a una educació inclusiva es imprescindible:

• Millorar la comunicació entre professionals i famílies.
• Millorar les vies de participació dels pares en la presa de decisions.
• Atorgar un pes específic superior del treball dels professionals en la informació,suport i assessorament a les famílies d'alumnat amb NEE.

Amb el pas del temps ha quedat enrere la idea de considerar les famílies amb un fill/a amb discapacitat havien de tenir uns problemes que eren característics de la seva situació. Abandonar aquesta idea ha estat possible quan s'ha començat a analitzar les famílies dins del seu entorn concret i amb uns determinats recursos. Aquest canvi permet deixar de considerar la família en termes de carències i problemes per començar a centrar-se en les seves necessitats i possibilitats.

Hem d'avançar cap a un model col·laboratiu entre professionals i famílies, en el quals uns i altres es reconeguin sabers i experteses mútuament necessaris. 

Necessitats d'informació i assessorament cal que els centres i els serveis educatius posin atenció especial en aspectes com els següents:

• Oferir informació i aclariments sobre aspectes evolutius del fill o aspectes funcionals relacionats amb la discapacitat.
• Col·laborar amb la família en relació amb l'escolarització i a la posada en funcionament de mesures facilitadores de la inclusió escolar i social del fill.
• Oferir informació en relació amb recursos tècnics i ajudes socials.
• Assessorar sobre estratègies i formes d'actuació que facilitin la regulació de la conducta o l'establiment de límits al fill.
• Facilitar el contacte amb associacions de família o altres entitats que puguin esdevenir un recurs d'ajuda mútua.

En quant a les necessitat de suport emocional a les famílies, els centres i serveis educatius han de prioritzar:

• L'acolliment adequat en el moment del diagnòstic de discapacitat i l'ajuda a l'afrontament dels sentiments que aquest fet desencadena a l'entorn familiar.
• L'ajuda a la família en l'atribució de significat a la discapacitat.
• L'ajuda a la família en el descobriment dels propis recursos d'afrontament.
• El suport i orientacions en les situacions d'especial dificultat pròpies de les diferents transicions del cicle vital i d'escolarització.
• El suport davant situacions eventuals de bloqueig en la comunicació amb el fill amb discapacitat.